Com a
Intersindical-CSC, sempre hem treballat per un Sistema Nacional de Salut Català
que fos públic, universal, equitatiu i entès com un dret de ciutadania. Així,
ens hem oposat a les “retallades” que en posen en qüestió la seva
sostenibilitat i fan perillar els graus d’excel·lència assistencial i
cientifico-tècnica que s’havien assolit.
És una constatació àmpliament
compartida que la sanitat pública catalana està infrafinançada, fet que genera enormes tensions al conjunt
del sistema. Així, no podem deixar de fer esment a l’important i injust dèficit
fiscal que suporta Catalunya (la diferència entre el que s’aporta i el que es
rep està a l’entorn d’uns 11.258 o 16.000 milions € anuals, segons el mètode de
càlcul). Per altra banda, l’enorme frau fiscal existent i la permissivitat amb
la qual s’aborda no fa altra cosa que alimentar indirectament l’asfixia pressupostària que pràctica el
Govern espanyol.
Som igualment conscients,
però, que malgrat el finançament insuficient i injust
del Servei Nacional de Salut, les coses es podrien haver gestionat d’una altra
manera...Ras i curt: es podia haver afrontat la crisi pressupostaria de la
sanitat pública sense afavorir les entitats sanitàries privades amb ànim de
lucre i, per altra banda, s’havia d’haver estat molt més contundent amb els
casos coneguts de presumptes delinqüents enriquits a base de desviar diners
públics cap a interessos particulars.
Per nosaltres, la
crisi pressupostaria del SNS català no pot ser gestionada des de
pressupòsits neoliberals, que tinguin
per objectiu afavorir els actors sanitaris privats amb ànim de lucre. Nosaltres
ens decantem per un SNS públic, universal i equitatiu al servei de la ciutadania,
que esdevingui un element imprescindible en la construcció d’un nou país
socialment just i nacionalment digne.
Per nosaltres, per
tant, cal “començar a fer net” en el SNS català en 4 aspectes bàsics:
Transparència. Com a element
prioritari a fi efecte de recuperar una confiança a data d’avui molt malmesa.
És imprescindible disposar de la màxima informació sobre una colla de casos que
han deteriorat aquesta confiança (Innova, Hospital Sant Pau, criteris de derivacions
a centres concertats integrats en grups com IDC Salud -antic Capio-, desviacions pressupostaries poc
justificables...) i han de ser les autoritats sanitàries d’aquest país les
primeres interessades a demostrar que el sistema no és un niu de corruptes en
càrrecs de confiança.
Gestió Professional. Cal
menys intervencionisme sobre les orientacions i criteris professionals,
sospitosament motivat per interessos de
lobbies econòmics vinculats a determinats actors politics.
Rendiment de Comptes.
Com a garantia de bon funcionament, d’aplicació a tots els nivells d’assessoria
i gestió directa.
Gestió pública o privada sense ànim de lucre.
Creiem que cal reobrir el debat sobre el paper que la gestió privada ha de
tenir en el SNS català i, si cal, eixamplar aquest debat a tots els àmbits de
la “cosa pública” que sustenten l’estat del benestar. Fins que no arribi aquest
moment, però, i ens plantegem els canvis legislatius pertinents i la
participació ciutadana imprescindible, cal donar per definitivament tancades
les anomenades portes giratòries de l’àmbit públic al privat i a l’inrevés.
En definitiva, ens
cal posar la ciutadania al centre de la sostenibilitat de la sanitat catalana i
fer del respecte als seus drets i als dels professionals del sistema una
condició indispensable per a aconseguir un SNS del qual ens podem sentir
coresponsables.
Com a sindicat,
creiem fermament que haurem de ser les catalanes i catalans, vinguem d’on vinguem
i parlem com parlem, les que hem de decidir quin model de Servei Nacional de
Salut desitgem per Catalunya i quin haurà de ser el paper del sector públic i
de l’empresa privada en aquest Sistema.
Per a poder decidir el SNS del qual ens volem dotar, però , ens caldrà haver
arribat a les quotes de sobirania necessàries que ens permetin triar en
llibertat.