Publica Wilaweb
Els darrers
informes de l’Organització
Mundial de la Salut ho deixen ben clar: els factors ambientals
són cada cop més importants en la salut present i futura dels adults i dels
infants, i des del moment mateix de la gestació.
Una quarta
part de les malalties de tot el món, fins a una de cada tres en el cas dels
menors, estan relacionades directament amb factors ambientals: la pol·lució
atmosfèrica, la qualitat de l’aigua o els contaminants tòxics. Als països més
pobres, són responsables d’un terç de les morts prematures, inclosos 4 milions
d’infants menors de cinc anys cada any. A Europa i a Estats Units, un medi
ambient més sa reduiria significativament la incidència de càncer, patologies
cardiovasculars, asma i altres afeccions respiratòries.
Per tot
això, des de l’OMS s’apunta que quan parlem de salut i prevenció, parlem necessàriament de
millorar el medi ambient. Els dos conceptes van de la mà. I per
poder prevenir, el primer pas és sempre estar informat.
En aquest
article recollim les recomanacions recents de l’OMS sobre tres dels temes més
importants en la salut infantil: els disruptors endocrins, l’alimentació i la
contaminació de l’aire.
Disruptors
endocrins, efectes de per vida
Vivim
envoltats de substàncies químiques, i de moltes d’elles es desconeix si poden
tenir efectes sobre la salut. D’algunes ja es té clar, però tot i això
continuen presents en objectes d’ús quotidià.
És el cas
dels disruptors endocrins, que són substàncies que poden interferir en el
sistema hormonal, bé de manera directa, bé a través de les proteïnes que el
controlen. Es tracta, per exemple, de components del plàstic com els ftalats,
el bisfenol A que es troba al algunes ampolles d’aigua o al recobriment
interior de llaunes de conserva, i diversos contaminants orgànics persistents,
fungicides i pesticides, entre altres.
L’últim informe elaborat
per la OMS afirma que els disruptors endocrins tenen efectes en la salut
reproductiva tant de dones com d’homes, i també causen alteracions del
desenvolupament neuronal i de la tiroide, del metabolisme o del sistema
immunològic, per citar-ne només alguns. I els infants hi són especialment
vulnerables, perquè l’exposició dins l’úter i durant els primers anys de vida
pot afectar teixits que s’estan desenvolupant i que poden tenir conseqüències en
la salut d’aquella persona dècades més tard.
És
impossible fugir-hi per complet, però l’OMS recomana reduir l’exposició a
aquestes substàncies el màxim possible. Informar-se bé i evitar els materials
més perillosos és un pas, i també es pot participar en campanyes com la que
actualment té en marxa la Fundació Vivo Sano per demanar que es prohibeixi totalment el Bisfenol A en envasos
d’aliments a Espanya, com ja s’ha aprovat a França.
Massa sal,
poc potassi
Més enllà
de l’obesitat, que és sens
dubte un dels problemes més greus relacionats amb la salut alimentària ara
mateix (juntament, de manera paradoxal, amb la malnutrició), l’OMS ha detectat
recentment altres factors de risc en la dieta, com ara l’excés de sal i l’escassetat de potassi.
Es recomana
que, a partir dels dos anys d’edat i durant tota l’edat adulta, no es
sobrepassi un màxim de 5 grams de sal al dia, l’equivalent a una cullera
sopera. Les dades de tot el món, tret d’alguns països africans, pràcticament
dupliquen aquesta xifra. A Espanya la mitjana és de 9,8 grams per dia.
Això pot
tenir conseqüències sobre la salut des de ben petits, perquè pot causar
hipertensió o predisposar a tenir-ne en l’edat adulta. La principal font de sal
s’ingereix sobretot a través d’aliments industrials: precuinats, conserves o
pa. En el cas dels infants, el pa i les patates fregides són les fonts
principals, però també contenen més sal de la necessària bona part dels purés,
cereals, snacks o galetes.
Per contra,
molt poques persones consumeixen la quantitat de potassi recomanada, un mínim
de 3,5 mil·ligrams per dia, i això també pot tenir conseqüències en la pressió
arterial. El potassi es troba sobretot en llegums, fruits secs, vegetals com
ara els espinacs, la col o el julivert, i fruites com el plàtan, la papaia o
els dàtils.
Acostumar a
menjar amb poca sal des de menuts, evitar al màxim els productes industrials i
incorporar més verdures i fruites fresques a la dieta són les claus no només
per a prevenir aquests problemes, sinó per a tenir una alimentació saludable.
Contaminació
atmosfèrica, la batalla continua
L’informe de l’OMS publicat fa només unes setmanes,
i cofinançat per la Unió Europea recull les conclusions científiques recents
sobre els efectes de la contaminació de l’aire en la salut humana. La llista no
para de créixer. En infants: asma, bronquitis i altres malalties respiratòries,
però també problemes cognitius i de desenvolupament neuronal, i pes baix en el
naixement, que pot comportar problemes de salut crònics físics i mentals més
endavant. En adults, a més, diabetis, ictus, malalties cardiovasculars i
asteriosclerosi.
La
recomanació de l’OMS és clara: cal reduir de manera significativa els nivells
d’ozó, òxids de nitrògen i sobretot partícules en suspensió, provinents
majoritàriament de vehicles amb combustibles fòssils. El cas del dièsel és
encara més preocupant, perquè a més de ser més contaminant, s’ha comprovar
que és un
cancerigen. Però les autoritats competents no responen a aquest
requeriment.
Un exemple:
les partícules PM2,5, les més fines i que per tant penetren més fàcilment en el
sistema respiratori, no haurien de superar els 10 micrograms per metre cúbic,
segons l’Organització Mundial de la Salut. A Estats Units han marcat el límit
‘legal’ en 15. A la Unió Europea, en 25. A Espanya se supera el límit europeu
de manera repetida en ciutats com ara Barcelona, Madrid, València o Sevilla. De
moltes altres zones del país ni tan sols hi ha dades.
Ara, arran
aquest últim informe de l’Organització Mundial de la Salut, la Unió Europea
té previst revisar la legislació vigent i
rebaixar les quantitats permeses. Els experts en salut tenen clar que és
necessari, i urgent. Canviar la normativa, i complir-la.
Contaminació,
alimentació inadequada i components tòxics tenen, més enllà de la seva
perillositat, un altre element en comú: els efectes que produeixen sobre la
salut es poden prevenir en gran mesura, però per a això cal un canvi a molts
nivells, des de les polítiques de salut pública i la legislació als hàbits
familiars i de consum. I no hi ha temps per perdre.
Què podem
fer nosaltres? Per la
nostra part, els ciutadans tenim a la nostra mà no tancar els ulls davant
aquestes informacions i anar adoptant hàbits saludables que
protegeixin la nostra salut i la dels nostres fills i filles. En aquest sentit,
podem recórrer a organitzacions com la Fundació Roger Torné, que treballen per
oferir a les famílies informació de qualitat i basada en conclusions
científiques que ens permetin actuar en el nostre dia a dia i prendre decisions
saludables.