Publica Ara
L'ajust salarial als funcionaris catalans triplica la tisorada feta pel
govern de l'Estat
La
retallada de la despesa pública és un dels eixos principals de la política
d'austeritat que han desplegat els governs de Catalunya i Espanya els últims
tres anys. Tot i que va ser l'executiu de José Luis Rodríguez Zapatero el
primer a anunciar reduccions salarials als funcionaris (va ser el fatídic maig
del 2010, poc després del rescat de Grècia), la Generalitat s'ha vist
obligada a fer més retallades a la funció pública que el govern de l'Estat.
L'any passat, la pressió de Brussel·les sobre el govern espanyol va fer que
Mariano Rajoy comencés a moure peça per retallar la despesa de l'administració
pública -la paga de Nadal, per exemple-. Tot i així, el pes de la tisorada en
els treballadors públics catalans és, encara, més elevat.
Entre el 2010 i el 2012 la despesa de l'Estat en salaris del sector públic
s'ha retallat en un 1,97%, mentre que en el cas de la Generalitat la
reducció es triplica fins al 6,2%. La diferència segurament s'ampliarà el 2013,
ja que la despesa de l'Estat en salaris creixerà en 144 milions (així consta
als pressupostos) mentre que la de la Generalitat molt probablement baixarà. La Generalitat encara no
ha presentat els pressupostos d'enguany, però ja ha comunicat la supressió
d'una paga extra que, en el cas dels funcionaris de l'Estat, no s'ha vist
afectada. "Aquest any l'Estat no ha anunciat cap reducció salarial dels
funcionaris, mentre que nosaltres l'hem hagut de repetir", es va queixar
divendres el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell.
La despesa en salaris de la
Generalitat es va duplicar entre el 2005 i el 2010, però,
paradoxalment, Catalunya és la comunitat amb menys funcionaris per habitant de
tot l'Estat.
La rebaixa en salaris no és només perquè s'hagin retallat les nòmines, sinó
perquè també hi ha menys treballadors. La plantilla d'empleats públics que
depenen del Govern (departaments, Institut Català de la Salut i organismes públics)
s'ha reduït en més de 7.000 persones des del 2010. L '1 de gener passat
hi havia 160.561 empleats que cobraven un sou de la Generalitat. Tres
de cada quatre d'aquests treballadors són funcionaris que tenen una plaça a
l'administració catalana guanyada per oposició, mentre que la resta es
reparteixen entre personal laboral (tenen conveni propi) i interins, la baula
més feble de la cadena.
Els interins han rebut una part molt dura de l'ajust públic del Govern: més
de 6.800 afronten aquest 2013 el segon any seguit amb jornada i sou retallats
en un 15%. És una mesura implantada l'abril de l'any passat per evitar els
acomiadaments proposats per la Generalitat. Els sindicats han denunciat el
càstig que aquesta reducció de sou suposa en un col·lectiu en què abunden els
perfils administratius amb els salaris més baixos, amb prou feines per sobre
dels 1.000 euros mensuals. Amb la reducció de sou i feina molts han quedat per
sota del mileurisme.
Més ajustos el 2013
Les retallades als funcionaris de la Generalitat es reediten aquest 2013 amb un decret
aprovat al febrer. El text inclou, a més, la supressió d'una de les dues pagues
extres, una tisorada que, a diferència del que va passar el 2012, només tindrà
impacte sobre els empleats catalans si el govern espanyol no decideix, com va
fer per Nadal, suprimir la paga extra a tots els treballadors públics
d'Espanya.
Els empleats que depenen del Govern, doncs, ja saben que els ingressos
anuals tornaran a reduir-se entre un 6% i un 7% com a mínim. L'eliminació de la
paga es farà en dues fases: retallant la meitat tant de l'extra d'estiu com de
la de Nadal perquè l'impacte sigui més progressiu. A més, la lletra petita de
les retallades està subjecta al fet que Rajoy flexibilitzi almenys fins a
l'1,5% el dèficit a Catalunya, un objectiu pendent.
"La injustícia de la retallada és encara més gran per l'acumulació que
ja portem a sobre els treballadors públics", lamenta …, Xesús González. Es
refereix a la davallada d'ingressos per altres plusos salarials i condicions
laborals en l'últim any i mig. El Govern ha actuat en aquells fronts on tenia
competència -els complements salarials- per fer retocs temporals o bé
permanents.
Entre altres mesures, s'ha congelat l'aportació als fons de pensions i al
fons social dels treballadors públics fins que la situació de les arques
públiques millori. També s'han canviat les retribucions en cas de baixa de
manera que, els tres primers dies, es cobra el 50% del sou i no el 100%. S'han
eliminat compensacions com ara les que rebien els treballadors en el primer any
de reducció de jornada per tenir cura dels fills i s'ha suprimit el tiquet
menjador per als treballadors amb jornada partida.
En el mateix període, el govern de l'Estat també ha tocat la seva
plantilla, però amb menys intensitat [vegeu els quadres comparatius]. Tret de
la supressió de la paga per a tothom l'any passat -una decisió que va afectar
també els treballadors catalans- i alguna mesura com la no aportació al fons de
pensions, no ha entrat tan a fons a revisar altres salaris i condicions.
Una quarta part
La retallada d'efectius al cos de funcionariat de l'Estat també s'ha donat,
però ha suposat només una quarta part del total d'ajust a la funció pública a
Espanya. Segons dades de l'Instituto Nacional de Estadística, l'últim any la
plantilla d'assalariats públics va baixar un 4,3% a Catalunya i un 3% a
l'administració central. A Catalunya, la xifra d'assalariats públics (totes les
administracions i empreses del sector) va caure en 23.000 persones, segons
l'Enquesta de la
Població Activa del 2012.
Pel que fa a l'escenari que es dibuixa per a aquest any, entre les files
dels treballadors catalans no hi ha gaires esperances de millora. "Hem
exigit conèixer amb més detalls els números i els comptes que justifiquen cada
retallada, però no hem tingut resposta", diu Xesús González. Recorda que
Governació, que dirigeix la vicepresidenta Joana Ortega, els deu l'anunciat pla
de racionalització de l'ocupació pública ja posposat amb motiu de les eleccions
anticipades a la tardor i que encara no s'ha donat a conèixer.